top of page

I Jornades: Repensant els sabers necessarir en la formació de mestres

Les opcions pedagògiques que abracen la possibilitat de ressituar l'ésser humà en el món exigeixen un canvi de paradigma cognitiu i d'estructura organitzativa de l'educació. Una cosa extremadament difícil que un cop més evidencia tensions i distàncies entre les reflexions teòriques i les pràctiques socials. Però l'educació ha d'aprofitar les sinèrgies que optimitzen un canvi de mentalitat i fer visibles les pràctiques i els sabers per a una nova ciutadania. Això implica per als docents una renovació dels seus compromisos amb el coneixement i les pràctiques educatives.

 

En un vídeo realitzat a l’any 2010, un grup de docents salvadorencs contestaven a les actuals demandes d'innovació educativa per part de l'alumnat d'una manera molt il·lustrativa: "Som docents del segle XXI, formats al segle XX i el nostre sistema és del segle XIX". És un interessant punt de partida per indagar en l'abast d'aquestes distincions des del punt de vista professional, cultural i vocacional dels actuals mestres.

 

Quan Freire  va dir "Ningú educa ningú, ningú educa sol, els homes s'eduquen entre si mediatitzats pel món" va reformular el paper dels educadors com a impulsors de diàlegs d'un saber compartit en interacció amb l'entorn. Caldria saber si aquest és el marc de percepció dels futurs docents sobre la seva funció, tant per les experiències adquirides com a alumnes en les seves relacions amb el professorat, com pels discursos dominants sobre l'educació. I si fos així, si parteixen del principi que l'educador és també educand, encara que amb unes competències específiques per crear les possibilitats de produir coneixements, caldrà problematitzar aquest punt de partida, tant per les múltiples contradiccions i paradoxes que dificulten aquesta tasca a les aules com pels canvis essencials en el llenguatge, en les narratives i en els escenaris que afectaran els seus ensenyaments.

La proposta de la comisió de titulació dels graus de Mestre/a en Educació Infantil i en Educació Primaria de la UJI és que aquestes reflexions no es produisquen en abstracte, sinò enxarxant experiencies d'alumnat, de professorat, de famílies i de la ciutadania implicada en la millora educativa. Un projecte que inicia amb aquestes jornades la seua primera etapa.

bottom of page