Tutoria i supervisió
1. La tutora o el tutor de la universitat ha d’aportar la transferència de coneixement des d’un punt de vista més acadèmic. En canvi, l’aportació fonamental de la tutoria de l’escola ha de realitzar-se des de la tasca diària viscuda i compartida en la funció de mestra.
2. En la universitat, cal repensar les nomenclatures actuals que designa el conjunt de tasques tutorials: supervisió, si es realitza en l’escola; tutoria si ho és en la universitat. El sentit d’ambdues terminologies sol comportar distintes significacions, per això es proposa l’adopció de les alternatives següents:
tutoria UJI, tutoria escola.
mestra o mestre UJI, mestra o mestre escola.
acompanyant UJI, acompanyant escola.
A l’escola, qui exerceix la tutoria ha de ser una mestra o un mestre amb aquest perfil:
experiència docent en el centre (quantificació per determinar).
Capacitat d’exercici de l’autocrítica.
Capacitat d’exercici de tasques de couch.
Capacitat d’escolta.
Compromís i desig de transformació social.
3. En la universitat i en l’escola, ambdues tutories comparteixen l’objectiu que les pràctiques externes marquen de manera decisiva el posicionament de l’estudiant front al seu futur laboral de mestra o mestre.
4. Cal que les tutores i els tutors UJI visiten els centres educatius per a viure l’escola. Cal que entren a les aules i comparteixen, com a mínim, una sessió amb l’alumnat tutoritzat en pràctiques. L’estudiant universitari pot enregistrar en un suport audiovisual les sessions lectives amb els xiquets i xiquetes. El visionat posterior d’aquestes actuacions en les classes de Magisteri, esdevé un mitjà adequat per avaluar-les.
5. Les reunions amb tutores i tutors de la universitat i de l’escola, estudiantat en pràctiques i equips directius d’escoles són molt efectives. En aquestes sessions es manifesten els dubtes i es comparteixen, en una dinàmica horitzontal, apreciacions impossibles d’abordar en cap altre format.
6. Sería convenient que la tutora o el tutor UJI haja conegut de prop com és la realitat i la vida de l’escola. Ha de posseir coneixements de les diferents dinàmiques pròpies de la institució escolar, en particular d’organització escolar. La formació inicial del professorat universitari del Departament d’Educació i d’altres que tutelen el Pràcticum de Magisteri no preveu aquestes capacitacions, pel que convé resoldre aquestes llacunes.
7. La tutora o el tutor de l’escola, una persona funcionària de carrera del cos de Mestres amb destí definitiu en el centre de pràctiques, ha de posseir suficient experiència docent i manifestar la voluntat expressa d’exercir la tutoria del Pràcticum. L’experiència docent és imprescindible per a tutoritzar unes pràctiques, però no és una garantia absoluta. Resta per definir si cal exigir una determinada formació als mestres responsables d’aquestes tutories. Es va indicar que l'ordre de 2007 que regula les pràctiques indica que ha d'haver un acreditació dels tutors, però no s'exigix
8. Cal un major reconeixement, tant en aspectes retributius com de reducció de càrrega lectiva, per a les tutories del Pràcticum.
Aspectes pendents per a la reflexió i el debat:
Quins aspectes motiven a exercir com a professorat universitari o les tutories de Pràcticum (tant de l’UJI com de l’escola)?
Quins criteris han d’establir els departaments universitaris per a distribuir els crèdits de Pràcticum en el POD dels PDI?
Com s’ha d’avaluar l’alumnat del pràcticum? Potser convé revisar els criteris de superació del període de Pràcticum del professorat funcionari en pràctiques (Resolució 11/11/2016, DOGV 17/11/2016.
Es va indicar que també podria ser útil conéixer el model de gestió de Formació en Centres de Treball dels cicles formatius d'FP (FCT) que està molt regulat i té suport documental i informàtic útils
